El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia d’Aldaya

En Valéncia és ben conegut el Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia, una atra cosa és que realment s'alcance a conéixer la seua rellevant importància jurídica i cultural més allà del mer folclor o atracció turística. Solament uns pocs, casi tots en estudis de Dret Processal, recordaran que també hi ha un atre orgue similar al sur de Valéncia, concretament el cridat Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia.
Lo que menys encara sol conéixer-se és que estos dos tribunals són els més importants, pero no els únics entre els tribunals de regants del mediterràneu espanyol. Entre ells, mereix una menció especial el Jujat Privatiu d'Aigües d'Oriola, com també la mereix el Tribunal del Comuner, tan propenc com desconegut fòra del terme municipal d'Aldaya.

Si tots estos òrguens mereixen una especial atenció, és perque compartixen la condició de ser tradicionals i consuetudinaris. Una atra cosa és que hagen segut reconeguts oficialment com a tals. Així, el Jujat Privatiu d'Aigües d'Oriola es troba actualment en tràmits d'obtenció d'este reconeiximent, cosa que, per cert, es favoriria si algun representant polític dels valencians en Madrit es preocupara pel tema, per a fer valdre la petició que per unanimitat feu el Ple de Les Corts Valencianes, el 5 de març de 2014, per a que al govern espanyol  presente un proyecte de llei de modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial, solicitant al Congrés dels Diputats i al Senat el seu respal. A la fi, per a que l'expedient no es perga entre l'ignorança i la desídia política.

El Tribunal del Comuner també aspira a que es reconega lo que és, en totes les seues particularitats, açò és, un orgue tradicional i consuetudinari. El seu àmbit territorial és relativament menut, encara que important, a penes una part del terreny d'horta del municipi. En alguns aspectes fins i tot coincidix en els cridats “jurats de rec” que llegalment ha de tindre tota comunitat de regants o usuaris. Aixina, per eixemple, ademés de sometre's als principis constitucionals i a l'ordenament jurídic “en tot allò que li vincule i li siga aplicable”, el seu president serà un vocal de la Junta de Govern; els membres s’elegiran democràticament; tindrà el domicili en el lloc que ho tinga la Comunitat de Regants; prendrà els seus acorts per majoria absoluta de vots, en vot de calitat del president; i les seues resolucions seran escrites, en indicació dels mijos d'impugnació que procedixquen.

Esta parcial regulació, de caràcter bàsicament orgànic i de mers principis, no impedix, com expressa en total rotunditat el Reglament del Tribunal del Comuner de 27 de juliol de 2017, que siga “un orgue d'orige immemorial i de caràcter tradicional i consuetudinari” i, en la seua conseqüència, “el caràcter consuetudinari impon que es rigga pel seu modo tradicional de procedir que crea dret” (artículs 2 i 4.1 del citat Reglament). I “ademés de les seues funcions jurídiques”, el Tribunal del Comuner compartix en atres tribunals de regants del mediterràneu espanyol el seu paper “de símbols visibles de les seues respectives comunitats”, que “contribuïxen a la cohesió de les comunitats de regants, velen per la sinèrgia d'una série d'oficis (guardes, inspectors, podadors, etc.), transmeten oralment coneiximents emanats d'intercanvis culturals seculars, i posseïxen un vocabulari especialisat propi esguitat de paraules d'orige àrap”. Així, “són depositaris ancestrals d'una identitat local i regional… tenen també una gran importància per a les poblacions locals”. Importància i caràcters que també compartix en els atres tribunals de regants, en la mesura que li correspon, el Tribunal del Comuner.

El pròxim dimecres dia 25 de juliol, a partir de les 16,30 hores i en el Saló de Plens de l'Ajuntament d'Aldaya, es celebrarà una jornada titulada “El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia d’Aldaya. Tradició i costum jurídica de l’horta”. Es tracta de la primera jornada tècnica celebrada sobre este Tribunal tradicional i consuetudinari, que aspira també algún dia a ser reconegut com a tal per la Llei Orgànica del Poder Judicial.

La Jornada serà una magnífica oportunitat per a profundisar en el coneiximent del Tribunal del Comuner, sobre aspectes concrets, com la seua organisació, principis, llegitimació, aixina com sobre la seua importància patrimonial i jurídica. Es contarà en la participació d'especialistes com Luis Pablo Martínez Sanmartín, tècnic inspector de patrimoni de la Generalitat Valenciana, i coordinador per la Generalitat d'importants candidatures UNESCO, entre unes atres, el del Misteri o Festa d’Elig (proclamat en 2001 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat); o la dels Tribunals de Regants del Mediterràneu espanyol, (inscrits en 2009 en La Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat). També contarà en varis professors de l’Universitat de Valéncia, Reyes Marzal Raga, professora de Dret Administratiu; Ricardo Juan Sànchez i Luis A. Cucarella Galiana, professors de Dret Processal, i Mariano García Pechuán, Professor de Dret Constitucional. També contarà en la presència d'Enrique Andrés Bonet, síndic del Rollet de Gràcia; Jesús Quereda Palop, Procurador dels Tribunals i Assessor de la Junta del Rollet; Carles Andrés Raga, filòlec i vicepresident del Tribunal; i de Daniel Sala, vicedecà de la RACV. Per últim, despuix d'una conferencia impartida per qui subscriu sobre el Tribunal del Comuner com a orgue tradicional i consuetudinari, tancarà l'acte el director general de responsabilitat social i foment de l'autogovern.

Permetran també valorar l'important patrimoni que representa el Tribunal del Comuner, junt al restant d'òrguens de regants del mediterràneu espanyol. Zona en la que sense dubte s'ha desenrollat en particular intensitat diverses institucions jurídiques tradicionals, aixina com el dret foral, cosa que contrasta en el fet de que el Tribunal Constitucional en l'any 2016 haja declarat nules diverses lleis de dret civil valencià, bàsicament en interpretar l'artícul 149.1.8 de la Constitució entenent que en el moment de la seua entrada en vigor en l'any 1978, el poble valencià no contava en un dret foral existent.

En qualsevol cas, el patrimoni que representa el Tribunal del Comuner és rellevant no solament per al municipi d'Aldaya, sino també per a la Comunitat Valenciana (no en va l'artícul 36.1.3ª de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana dispon que correspon a la Generalitat coadjuvar en l'organisació dels Tribunals consuetudinaris i tradicionals); per a Espanya, com a corporació de caràcter públic i, potser, en un futur com a orgue jurisdiccional reconegut per la Llei Orgànica del Poder Judicial; i fins per a tota la Humanitat, com a patrimoni immaterial.

La jornada, ademés de tot, servirà per a reivindicar, una volta més, el reconeiximent del Jujat Privatiu d'Aigües d'Oriola com a tribunal tradicional i consuetudinari en els térmens de l'artícul 125 de la Constitució espanyola i, per tant, per a que adquirixca la condició de l'orgue jurisdiccional i s'equipare als atres tribunals ya reconeguts.

És bo que es conega, es divulgue i es valore el molt patrimoni en el que conten els valencians.

José Bonet Navarro

Relacionado y recomendado:

Jornada "El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia d'Aldaia. Tradició i costum jurídica de l'horta", miércoles, 25 de julio de 2015

Si te ha interesado este post, y valoras el esfuerzo, sería un gusto que lo recomendaras en redes sociales y que lo compartieras con tus contactos, para que también lo puedan leer. 

Este post es fruto de la reflexión personal, puedes aprovecharte de la información, pero, por favor, sé honrado y, si lo haces, cita la fuente (BONET NAVARRO, J., “El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia d’Aldaya”, en https://www.bonetblog.com/2018/07/el-tribunal-del-comuner-del-rollet-de.html). No está permitido su reproducción o copia íntegra en otros blogs o webs, ni siquiera citando su autoría. Solamente se autoriza a incluir el título y un hipervínculo que dirija a esta página https://www.bonetblog.com/2018/07/el-tribunal-del-comuner-del-rollet-de.html.