Reforma constitucional despuix de la desfeta pel Tribunal (Diario Las Provincias 01-05-2017)

Reforma constitucional despuix de la desfeta pel Tribunal

  

Per desgràcia, va passar lo que vaticinava l'Associació de Juristes Valencians. La campanya en defensa del dret civil valencià i per la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat promoguda per esta Associació, a pesar del seu extraordinari acolliment per casi doscents ajuntaments a data de hui, no va impedir la segona desfeta del nostre autogovern.
Despuix dels recursos d'inconstitucionalitat presentats contra tres de les nostres quatre lleis de dret civil valencià pels governs espanyols, eixos que se supon representaven als valencians, les Sentències del Tribunal Constitucional varen caure com a pluja “jupiterina”, o més be -per a qualsevol descuidat viandant en parc- “d’estornell”, per a reduir la nostra capacitat d'autogovern fins a llímits insoportables.

Certament, són mals temps per a la lírica. I per descontat resulta inoportuna l'escatologia, encara que no siga per falta de ganes. Tampoc és moment per a la justícia puix, encara que va poder, el Tribunal Constitucional no va estar a l’altura. No va saber oferir una interpretació que superara l'agravi i la discriminació que patim els valencians des de 1707, quan se nos varen usurpar els furs, i, junt ad ells, la nostra capacitat llegislativa en matèria de dret civil. Este orgue especial, desdenyant ademés sense cap vergonya algunes irregularitats processals que hagueren permés l'inadmissió del primer dels recursos, es va llimitar a ventilar l'assunt optant per la més fàcil, pero pijor, de les possibles alternatives per a interpretar l'artícul 149.1.8 de la Constitució. Nos va ventilar en unes poques pàgines en una interpretació “lliteral” que perpetua la discriminació que venim patint els valencians durant segles.

A pesar dels anys que han tardat els magistrats del Tribunal Constitucional en pronunciar-se, l'assunt se'ls ha presentat aparentment senzill. L'argument en essència es llimita a considerar que, si la competència pot eixercir-se per a “la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan”, com en el moment d'entrada en vigor de la Constitució de 1978 estàvem privats de dret foral, carim d’esta capacitat llegislativa. Aixina de cru i de simple. No importava que haguérem tingut durant sigles un dret foral enveja de propis i estranys; que nos fora privat en contra de la voluntat del poble valencià, per la força de les armes i de l'injustícia; que fora frut de l'arbitrarietat de Felipe V i els seus successors; que generara un clar agravi comparatiu respecte d'atres als que no se'ls va arrebatar, el recuperaren, o, fins i tot, sense haver-lo tingut mai, el varen compilar en l'época en la que –segons la Codorniz- “regnava un fresc general procedent de Galícia”; o que el nostre estatut d'autonomia, aprovat casi per aclamació i mai impugnat, reconeguera claramente la nostra capacitat llegislativa en matèria de dret civil. Solament va importar a eixos senyors i senyores fer una llectura “mesetaria” de la Constitució espanyola que té com a efecte, al final, donar carta de naturalea a la “desfeta” d'Almansa.

I com el Tribunal Constitucional, llevat d’un digne vot particular del magistrat Xiol, no va voler ni va saber estar a l'altura, nos va tancar les portes de la justícia. Per això, si estima que la capacitat llegislativa dels valencians no cap en la Constitució, solament nos queda la via política per a reformar-la. I precisament açò és lo que ha promogut l’AJV des del minut zero en que es perpetrà la segona “desfeta” pel Tribunal Constitucional. No obstant, en tot este temps, ¿quina cosa han fet els nostres representants polítics? Fins a hui, poc més que res.

És cert que la reforma constitucional no es presenta “a priori” senzilla. Pero també ho és que, quan hi ha hagut voluntat, res l'ha impedida. La dificultat solament és de voluntat política. Per això, no s'explica que, siga com siga, no s'haja conseguit ya una petició de tots els grups polítics valencians, sense excepcions ni excuses, per a demanar al govern espanyol la reforma constitucional. Si és necessari que alguns comprenguen que el reconeiximent de la capacitat llegislativa en matèria de dret civil no significa prendre partit per una determinada regulació, posem per cas, sobre custòdia compartida, que ho fasen ya. Es tracta de que sigam els valencians els qui pugam fer-ho de la forma que entengam més convenient. Si és necessari que algun partit es valencianise, que ho faça com més pronte millor. Pero açò, en independència del color en que es mire, és necessari i convenient. Es tracta, entre atres coses, de rehabilitar una injustícia histórica, d'eliminar un agravi comparatiu, i de respectar la dignitat d'un poble com el valencià, tan maltractat tradicionalment fins a hui, com pot vore’s en els presuposts generals de l'Estat i la distribució de l'inversió estatal. Igualment, es presenta també altament convenient, perque és la millor forma per a que els valencians contem en un dret civil modern, àgil, eficaç i adequat a les nostres necessitats. I si en tot açò no fora suficient, ni tan sols té un cost econòmic que servixca com a excusa.

Els valencians necessitem que els nostres representants deixen a un costat els seus interessos partidistes, i es posen a treballar junts en interés de tots. Necessitem una declaració institucional que inste una reforma constitucional que no impedixca l'eixercici de la nostra capacitat llegislativa en matèria de dret civil. Necessitem que els polítics valencians pressionen en els seus partits, que voten en conseqüència, que conseguixquen acorts, que facen tot lo necessari, en definitiva, per a que, d'una volta per totes, se nos reconega lo que en justícia nos correspon. En esta llabor, si les urnes no ho fan de forma immediata, no dubten que l'història posarà a cadascun en el seu lloc.

Recomendados y relacionados:

Reflexiones:

1. Reforma constitucional despuix de la desfeta pel Tribunal (Diario Las Provincias 01-05-2017).
2. Tribunal Constitucional onze, Valéncia zero (Las Provincias, 10 de mayo de 2016).
3. Algunos datos y opiniones en relación con el derecho civil valenciano.
4. Valencians, tots a una veu, que nos tornen lo que no és seu (Diario Las Provincias, 27 de febrero de 2016).
5. Una almoina per al Dret Civil Valencià, per dignitat (Las Provincias, 8 de diciembre de 2015).

Noticias:

1. Associació de Juristes Valencians y la ola municipalista en Diario Levante de 16 de julio de 2016.
2. Mesa redonda análisis de la STC 46/2016, de 26 de abril, próximo lunes 27 de junio en Salón de Actos del ICAV.
3. Jornada de Dret Civil Valencià. Passat, present i futur. Jueves, 21 de abril de 2016.
4. Manifiesto por la retirada de los recursos de inconstitucionalidad contra las leyes de Derecho Civil foral Valenciano.
5. No al cierre de canal 9. Por una negociación imprescindible que salve la corporación RTVV.
6. Carta de invitación a la Associació de Juristes Valencians (AJV).
7. El día 3 de octubre 2013 se ha presentado la "Associació de Juristes Valencians (AJV)".
8. Manifiesto fundacional de la Associació de Juristes Valencians en defensa del derecho civil valenciano.