Les novetats llegislatives no són precisament un fenomen estrany. Al
contrari, el ciutadans solem contemplar impertèrrits i atònits com una busnada
de normes, noves o reformades, nos inunden cada dia. Açò dificulta conéixer
tota la immensitat llegislativa i, al mateix temps, justifica l'existència del
vell brocart jurídic per el que “ignorantia iuris non excusat”, o,
segons l'artícul 6.1 del Còdic Civil, “la ignorança de les lleis no excusa
del seu compliment”.
Una d'estes novetats llegislatives es publicà en el BOE el passat 31
de març, per a entrar en vigor l'1 de juliol de 2015. Em referixc a la Llei
Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la que es modifica el Còdic Penal. El seu
Preàmbul reconeix que es tracta d'una completa revisió i actualisació, que,
entre moltes atres coses importants, introduïx la presó permanent revisable; o
també suprimix d'un colp les faltes, remetent algunes d'elles a la
responsabilitat civil...
La supressió de les faltes pretén justificar-se en el denominat
“principi d'intervenció mínima”; de pas, en la reducció de la càrrega de
treball en els jujats; i, també, segons el seu preàmbul per“coherencia en el sistema sancionador en su conjunto pues una
buena parte de ellas describen conductas sancionadas de forma más grave en el
ámbito administrativo”. Per això l'objectiu de
l'eliminació de les faltes s'orienta en realitat a “facilitar una
disminución relevante del número de asuntos menores”, puix, seguix dient el
preàmbul, a“en gran parte, pueden encontrar respuesta a través del sistema
de sanciones administrativas y civiles”. Pero al marge de les faltes que es
remeten a la corresponent responsabilitat civil (imprudència, injúries o
vexacions lleus, deslluïment d'immobles o danys en bens de valor cultural
d'escassa entitat), el trànsit de falta a delicte lleu implica un considerable
aument del reproche penal, aproximadament al triple; i quan es sanciona per
responsabilitat administrativa, el castic ya és prou més greu, com reconeix el
propi legislador.
Este denominat “principi d'intervenció mínima”, d'aspecte aparentment
progressiste, es traduïx en la major part de les ocasions en un considerable
retrocés sobre els drets i les garanties de les persones. Pense's solament en
que la “presunció d'inocència” es convertix en l'àmbit administratiu en
“presunció de veracitat de l'agent denunciant”, o, com deya gràficament un
policia municipal “cada botón de mi uniforme es una prueba”. I el “in
dubio pro reo”, es transforma en eixe mateix àmbit en el “solve et
repete”. D'eixe modo, si tens ànim i diners, ya t'enfrontaràs a l'Advocacia
de l'Estat en un procés anomenat “contenciós-administratiu”, llent, car i de
dubtosa viabilitat, llevat que la barrabassada de l'administració, com no és rar que ocórrega,
aplegue a l'extrem.
I per a culminar tota esta involució en els drets i les garanties, la
supressió de les faltes implica una conseqüència no expressada pero crec que
pot considerar-se crucial: la supressió de les competències dels Juges de Pau
en l'àmbit penal. Sense dubte, el seu règim jurídic és substancialment
millorable, pero resulta clar que, encara que siga “praeter legem”, els
hòmens i dònes que tan dignament integren eixe cos realisen un paper de
pacificació social altament rellevant per a la convivència veïnal. Paper que el
Juge d'Instrucció no té temps, ganes ni competències per a complir. La reforma,
aixina, no solament desaprofita l'experiència i l'auctoritas del Juge de
Pau, sino que nos aboca, a que l'administració irremediablement puga sancionar
en patent merma de garanties processals, obrint-nos un calvari processal plagat
d'incertea i costes. I en el millor dels casos, el Juge d'Instrucció del cap de
partit, com és el seu deure, aplicarà un Còdic Penal tres vegades més sever,
llevat quan considere convenient sobreseir el procés en considerar que el
delicte resulte de molt escassa gravetat i no existixca interés públic
rellevant en la seua persecució. Una volta més, cap a arrere com els carrancs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario